PROPOSTA STEM
"Caça de Virus: Die COVID-Entdecker!"
(Els exploradors de la COVID
1. Selecció de l'indret
El currículum que he escollit és l'austríac, atès que vaig viure a Graz durant mig any i estic familiaritzada amb el seu model educatiu. Tots dos currículums, el català i l'austríac fomenten les STEM, promovent el pensament crític i la resolució de problemes a través de l'experiència pràctica i interdisciplinaria.
2. Selecció de la temàtica
La COVID-19 (els virus) → Es partirà de l'experiència amb la COVID-19, atès que és una tema que toca de manera propera als estudiants, i per això pot animar-los a participar i estar més atents durant les activitats. Tanmateix, tot i que el context partirà de la COVID-19, els alumnes realment treballaran a través d'experiments que simularan la propagació dels virus i la importància de les mesures de prevenció com ara les vacunes o la higiene de les mans.
3. Interdisciplinarietat
Aquest projecte no només permet treballar temes relacionats amb la salut, també és una gran oportunitat per treballar les disciplines STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) a partir del currículum català i de l'austríac. Pel que fa a la ciència, els estudiants aprenen sobre el sistema immunitari, les mesures de salut i els virus. En tecnologia, es poden utilitzar eines de simulacions o de recerca d'informació. A l'àrea d'enginyeria els alumnes poden dissenyar experiments que representin la propagació dels virus o les mesures de control. Finalment, a matemàtiques es poden analitzar les dades estadístiques relacionades amb la COVID-19, com la mortalitat o la taxa d'infecció.
4. Connexió curricular
Els dos sistemes educatius tenen les competències com eina fonamental per preparar als estudiants per afrontar situacions del món real, fomentant la seva capacitat de resoldre problemes de manera efectiva. Tant Àustria com Catalunya busquen desenvolupar les aquestes competències i fomentar una ciutadania global i crítica, que reflecteixi la diversitat de contextos educatius i prioritats de cada sistema. En el cas d'Àustria es destaca l'autoreflexió, les habilitats pràctiques i l'aplicació de coneixements en situacions reals, mentre que Catalunya fa èmfasi en el pensament crític, científic i la capacitat d'autoavaluació.
Tanmateix, la definició de competències en els currículums és diferent, Àustria es centra en el desenvolupament d'habilitats pràctiques en un context ampli, on no s'especifiquen específicament les disciplines de ciència i tecnologia, atès que es presenten com a competències integrades en el currículum general. Pel que fa a Catalunya es defineix específicament la competència científica i tecnològica com a essencial per a la resolució de problemes en situacions reals.
Ambdós comparteixen un compromís amb la inclusivitat i l'aprenentatge personalitzat en l'ensenyament de les STEM, adaptant-se a les necessitats i ritmes de cada alumne. Els sistemes utilitzen metodologies diverses i tecnologia digital per facilitar l'accessibilitat i fomentar la creativitat. Així mateix, tant Àustria com Catalunya promouen una perspectiva interdisciplinària que prepara els estudiants per a problemes complexos, tot i que Catalunya emfatitza projectes transversals que aborden els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) mentre Àustria destaca l'educació per al desenvolupament sostenible.
CATALUNYA
En l'àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, es treballa la salud, la biologia, i la importància de la higiene per prevenir malalties, aquesta última també es menciona en la competència personal, social i d'aprendre a aprendre. A més, s'incorporen activitats pràctiques que fomenten la participació activa dels alumnes.
ÀUSTRIA
En l'àrea de Naturwissenschaften (ciències naturals) s'inclouen aspectes relacionats amb la salut pública i la biologia dels organismes i en l'àrea de Gesundheitsförderung (promoció de la salud) on es promou la responsabilitat social i l'anàlisi crític.
5. Investigació sobre el tema
Aquests articles i pàgines web m'han aportat informació sobre la propagació dels virus i al mateix temps, com es pot prevenir la seva transmissió. En conseqüència, he extret d'aquí la meva idea sobre com treballar la transmissió dels virus utilitzant la tinta invisible i els possibles materials per treballar la prevenció i evitar la propagació.
Tot i que en les sessions no se'n parla gaire, també parlen del tema de les vacunes, atès que els alumnes en la fase d'experimentació no podrien utilitzar-les. No obstant, en la segona font hi ha un enllaç a un vídeo sobre la vacunació que es podria presentar en el final de la primera sessió o durant la segona sessió.
BMJ. (2020). Virology, transmission, and pathogenesis of SARS-CoV-2. The British Medical Journal. https://www.bmj.com/content/bmj/371/bmj.m3862.full.pdf
University of Oxford. (n.d.). How vaccines work: Script for animation. University of Oxford Vaccine Knowledge Project. https://vaccineknowledge.ox.ac.uk/files/scriptforanimationpdfforwebsitepdf
World Health Organization. (2021). Coronavirus disease (COVID-19): Vaccine research and development. WHO. https://www.who.int/news-room/q-a-detail/coronavirus-disease-(covid-19)-vaccine-research-and-development
World Health Organization. (n.d.). Coronavirus disease (COVID-19) pandemic. World Health Organization. https://www.who.int/news-room/questions-and-answers/item/coronavirus-disease-covid-19
ESCOLES
CATALUNYA: Escola Parc de l'Aigua, Lleida.
Nivell: 6é de primària
L'escola Parc de l'Aigua forma part del projecte d'innovació STEAMcat, per tant, seria fàcil dur a terme aquest projecte, atès que els alumnes ja estan familiaritzats amb les STEM.
AUSTRIA: Volksschule Andritz, Graz.
Nivell: 4t de primària. (L'educació primària a Àustria comença amb 6 anys i acaba amb 10, durà quatre cursos, després ja passen a educació secundària inferior, per tant, s'hauria de realitzar a l'últim curs de primària, que en aquest cas és 4rt).
L'escola Volksschule Andritz segueix el sistema educatiu austríac que valora l'ensenyament de ciències, matemàtiques i tecnologia de manera gradual. Dur a terme aquestes sessions reforçaria els seus coneixement en aquestes assignatures.
FASE DE DISSENY I DESENVOLUPAMENT
1. Identificació de les competències a desenvolupar:
- Competències específiques
CATALUNYA: Àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural
Competència específica 2
Plantejar-se preguntes sobre el món, aplicant les diferents formes de raonament i mètodes del pensament científic, per interpretar, respondre i predir els fets i fenòmens del medi natural, social i cultural i per prendre decisions creatives i decidir actuacions ètiques i socialment sostenibles.
ÀUSTRIA: SACHBEGEGNUNG (Interacció amb un tema)
"Naturwissenschaftlicher Kompetenzbereich: Natur und Umwelt."
(Àrea de competència científica: naturalesa i medi ambient)
"Aufgrund von Beobachtungen in der unmittelbaren Umwelt Zusammenhänge erkennen, Fragen stellen und Hypothesen entwickeln."
(Reconèixer connexions, fer preguntes i desenvolupar hipòtesis a partir d'observacions en l'entorn immediat.)
"Hypothesen formulieren, überprüfen, annehmen, ergänzen oder revidieren."
(Formular, provar, acceptar, complementar o revisar hipòtesis.)
- Competències transversals
CATALUNYA: Compètencia personal, social i d'aprendre a aprendre
Conèixer els riscos més rellevants per a la salut i començar a adoptar hàbits saludables per al seu benestar físic i mental.
ÀUSTRIA: Gesundheitsförderung (Promoció de la salud)
"Die Bedeutung der persönlichen Hygiene erklären und entsprechend handeln."
(Explicar la importància de la higiene personal i actuar en conseqüència.)
2. Metodologia de treball
Un recurs molt útil per fomentar la creativitat i que desperta més la curiositat i l'interès dels estudiants és la "provocació", la qual es tracta de presentar un repte o situació que estimuli als alumnes a investigar i pensar de forma creativa. No parlem de provocació en l'aspecte d'enfadar a l'estudiant, sinó estimulant la seva ment i impulsant-los a anar més enllà dels patrons generals que segueixen a l'hora de pensar. Per tant, abans de començar les sessions el mestre o mestra diria "L'única manera d'evitar els virus és fer servir una túnica d'espantapàjaros per allunyar els virus com si fossin ocells!". Tot i que, en un primer moment sembla una idea disparada, seria una afirmació deliberadament estúpida, que faria que els infants comencessin les sessions amb moltes idees creatives.
Les altres metodologies utilitzades són l'aprenentatge cooperatiu, l'aprenentatge col·laboratiu, l'aprenentatge basat en problemes, les representacions gràfiques i la indagació, què és una metodologia que no pot faltar mai quan treballem les STEM. Tot i que no es treballaran totes al mateix temps, depenent de la sessió es treballaran unes o unes altres.
Els alumnes es dividiran en grups de quatre amb l'objectiu principal d'adquirir coneixements que abans no tenien sobre la propagació i prevenció dels virus i la importància de la higiene. En aquests grups es fomentarà el treball en equip i la interacció amb els companys, atès que cada membre aportarà les seves habilitats, idees i tindrà les seves contribucions, les quals afectaran el resultat global del treball.
A través de les seves experiències i habilitats d'investigació, podran establir connexions reals amb la ciència, i d'aquesta manera no només els exploraran temes actuals i rellevant, sinó que també desenvoluparan el seu pensament crític mentre aprenent de manera significativa.
2. Materials i recursos necessaris

3. Objectius
Objectiu 1. Adquirir nous coneixements sobre els virus, la seva prevenció i la seva propagació desenvolupament el pensament crític i la resolució de problemes.
Objectiu 2. Saber interpretar i explicar les dades i els resultats obtinguts i crear representacions gràfiques a partir d'aquests.
Objectiu 3. Treballar de manera col·laborativa i cooperativa.
4. Descripció de les activitats
Sessió 1 - Temps: 2 hores - Espai: Aula
Simulació de la propagació d'un virus
Metodologia → Indagació, la tècnica del full giratori i aprenentatge col·laboratiu
Un membre del grup aplica tinta invisible a les mans, la qual representa els virus, i interactua amb altres alumnes i objectes. Després, fa servir la llum ultraviolada per observar quantes superfícies o companys han quedat "afectats".
En acabar, faran una indagació atès que hauran apreciat com "es propaguen els virus", i se'ls proposarà una pregunta investigable: Quines mesures de protecció són més efectives per reduir la propagació dels virus? Tindran 3 minuts per dur a terme la tècnica del full giratori, on cada membre del grup haurà de pensar en propostes per donar resposta a la pregunta. A partir d'aquí, els grups escolliran tres possibles opcions que es posaran en comú amb la classe, de manera que cap grup faci el mateix experiment. Finalment, els grups un cop tinguin la temàtica escollida, hauran de dissenyar el seu experiment, comparant dos escenaris: utilitzar la mesura de protecció o no.
Sessió 2 - Temps: 2 hores - Espai: Aula
Experiment sobre les mesures de prevenció
Metodologia → Indagació, ABP, representació gràfica i aprenentatge col·laboratiu
En aquesta activitat es continuarà fent la indagació i duran a terme l'experiment. Totes les persones del grup grups s'aplicaran tinta invisible a les mans, però dos d'ells utilitzaran la mesura de prevenció escollida, per tant, de manera conjunta hauran d'examinar els resultats per veure quina tècnica dona el resultat més efectiu comparant els nivells de "contaminació". Finalment, hauran d'interpretar les dades a través de la representació gràfica (gràfics, diagrames, taules de dades, etc.).
Algunes mesures de prevenció podrien ser:
Rentar-se les mans: un grup utilitzarà només aigua i l'altre, aigua amb sabó.
Utilitzar guants: un grup portarà guants i l'altre no, hauran d'interactuar entre ells i amb l'ambient.
Distanciament social: un grup estarà molt junt l'altre mantindrà una distància.
Desinfecció de superfícies: un grup utilitzarà només aigua i l'altre algun desinfectant.
Sessió 3 - Temps: 1 hora - Espai: Aula
Simulació digital de la propagació del virus
Metodologia → Aprenentatge col·laboratiu i indagació
Una part dels grups treballarà amb una app que simula epidèmies i l'altra part amb un mapa interactiu sobre la COVID-19.
Simulador d'Epidèmies → En aquest simulador els alumnes podran modelar la propagació d'un virus en una població: ajustant diferents paràmetres com les mesures de distància social, la taxa de transmissió, etc. A mesura que duguin a terme les simulacions aconseguiran dades sobre el nombre de casos, recuperacions i morts al llarg del temps. Aquesta activitat els permetrà comprovar si la seva indagació va pel bon camí o si hi ha alguna cosa que s'hagi de canviar.
Mapa COVID-19 → En aquest mapa els estudiants poden analitzar dades reals sobre la COVID-19: el nombre de casos confirmats, les morts i altres indicadors per regions o països. Aquesta informació l'hauran d'utilitzar per fer comparacions i arribar a les seves pròpies conclusions sobre l'eficàcia de les mesures adoptades en els diferents llocs. Això els ajudarà en la seva indagació atès que els permetrà contrastar les seves dades, per exemple, veient l'evolució dels casos, la mortalitat o l'impacte de les vacunes.
Sessió 4 - Temps: 2 hores - Espai: Aula
Presentacions i exposicions
Metodologia → Indagació, pensament crític i aprenentatge cooperatiu
Cada grup tindrà una hora per preparar una representació gràfica que posteriorment s'explicarà davant de la resta de companys. És a dir, en aquesta sessió acabaran la indagació, atès que faran les conclusions i la comunicació dels resultats obtinguts després de la seva investigació al llarg de les tres sessions anteriors. L'objectiu és que cada grup pugui exposar les seves conclusions i coneixements adquirits, així com aportar nous coneixements a la resta de companys.
Tots els alumnes s'hauran basat en la mateixa pregunta investigable, però cada grup tindrà la seva perspectiva, atès que tots hauran treballat amb diferents mesures de prevenció, apps i, per tant, hauran arribat a diferents conclusions. Això farà possible que els estudiants aprenguin els uns dels altres, cooperativament.
FASE D'AVALUACIÓ
1. Eines d'avaluació
Avaluació formativa - L'avaluació d'aquest projecte serà formativa, és a dir, es centrarà en l'observació del procés d'aprenentatge dels estudiants, l'esforç continu, la col·laboració, la participació i la reflexió que facin els alumnes a partir de l'experimentació, en comptes dels resultats finals.
Rúbriques - Cada estudiant tindrà una rúbrica on s'haurà d'autoavaluar i avaluar a la resta de companys de grup, és a dir, hi haurà autoavaluació i coavaluació. Els criteris seràn els mateixos que el del mestre/a.
Presentacions finals - Les presentacions seran una oportunitat per valorar la comprensió dels alumnes sobre els temes tractats durant el projecte i la seva capacitat de compartir els nous coneixements amb la resta.
En aquest apartat, com ja s'ha mencionat prèviament, serà més important les explicacions i els raonaments que el resultat final, és a dir, es donarà més importància a les reflexions personals i el procés de pensament que han seguit, en comptes de si els càlculs o les idees a les quals han arribat són correctes o no. Tot i que és important que entenguin els conceptes científics, el més rellevant és que demostrin el seu esforç i aprenentatge durant les sessions. D'aquesta manera els alumnes es sentiran còmodes per explorar, experimentar i, si cal, cometre errors, ja que cada experiència és una oportunitat per aprendre i millorar.
2. Criteris d'avaluació

FASE DE REFLEXIÓ I CONCLUSIONS
1. Reflexió de l'activitat avaluativa
La COVID-19 va ser un abans i un després en les nostres vides, per aquest motiu he escollit aquest tema de base, atès que un cop a les sessions es generalitza i ens centrem en els virus de manera més general. Tot i això, considero que partir de la COVID-19 és una manera que els estudiants puguin connectar la teoria i les pràctiques amb la seva realitat. A través dels diferents experiments que els nens plantejaran i realitzaran comprendran que les típiques frases que sempre escolten com ara "renteu-vos les mans" o "si esternudeu no poseu la mà, poseu el braç o un mocador" realment són més importants del que semblen.
A més, el fet d'avaluar de manera formativa promou una espècie d'equitat en l'aprenentatge, atès que es té en compte que no tots els estudiants tenen les mateixes capacitats o facilitats. D'aquesta manera, tots els alumnes independentment del seu nivell d'habilitat, obtenen una avaluació d'acord el seu esforç i compromís. L'accent no només es posa en aconseguir una bona nota, sinó en el procés d'aprenentatge en si mateix, on es valora el desenvolupament de competències, el treball en equip i el pensament crític. Això no vol dir que els resultats finals no siguin importants perquè certament reflecteixen el que s'ha treballat, però son només una petita part del procés.
2. Relació amb els currículums
En la primera sessió els estudiants experimenten directament la propagació dels virus, en el cas del currículum català, en la simulació es treballa la comprensió en contextos reals i s'utilitza la tècnica del full giratori per fomentar la col·laboració, una habilitat transversal clau. Al currículum austríac, l'activitat promou la participació en un procés científic, això va relacionat amb la compètencia de resolució de problemes, estimulant també la col·laboració i el pensament crític.
En la segona sessió, centrada en un experiment sobre mesures de prevenció, des del punt de vista del currículum català es posa emfasi la competència científica i tecnològica, permetent a l'alumnat aplicar coneixements científics en contextos reals. Pel que fa a Àustria, l'experimentació directa i la representació gràfica en aquesta activitat responen a una educació basada en competències, destacant la resolució de problemes i potenciant habilitats transversals com l'anàlisi i la col·laboració.
En la tercera sessió, centrada en una simulació digital de la propagació del virus, es treballen competències com la modelització matemàtica i l'ús de tecnologies digitals. En el currículum català, aquesta activitat va relacionada amb la competència digital i matemàtica, proporcionant un escenari interdisciplinari que promou la consciència global. Al currículum austríac, l'ús d'aplicacions i dades reals es vincula amb les competències d'alfabetització digital i pensament crític, i fomenta que els estudiants utilitzin la informació per entendre temes socialment rellevants com la salut pública.
En l'última sessió, dedicada a les presentacions, els alumnes desenvolupen habilitats que comparteixen tots dos currículumns com ara la comunicació, el pensament crític i la capacitat per transmetre idees, a més també es promou l'autoavaluació i l'aprenentatge cooperatiu. Tanmateix, en el currículum austríac, la sessió s'alinea amb l'objectiu de preparar els alumnes per a una ciutadania activa.
3. Relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
En aquest projecte es podrien treballar diversos ODS com ara educació de qualitat, aigua neta i sanejament, ciutats i comunitats sostenibles o acció pel clima. Això no obstant, el número 3; salut i benestar, és el més adient i el que es treballa amb més profunditat, per tant, és el que s'ha tingut en compte a l'hora de plantejar les sessions.

ODS3 SALUD I BENESTAR
Aquest és l'ODS més important del projecte, atès que el focus principal es en la comprensió de la propagació dels virus i l'efectivitat de les mesures de protecció per prevenir-los entre els alumnes.
Es busca sensibilitzar als estudiants envers la seva salut i la seva comunitat fomentant una consciència preventiva i saludable.
Al començament del projecte vaig optar per no treballar totes les disciplines STEM de manera equitativa, vaig decidir centrar-me especialment en la ciència, atès que crec d'aquesta manera els alumnes tenen un aprenentatge profund i intensiu sobre els conceptes, en aquest cas la propagació de virus i les mesures de prevenció. Si aquestes sessions es realitzessin a l'aula, crec que serien efectives a l'hora d'introduir conceptes científics de manera activa i visual. La simulació de la propagació del virus i l'experimentació amb les mesures de prevenció, podria ser molt impactant perquè els permetria visualitzar com és de fàcil la transmissió de virus en situacions quotidianes.
Tanmateix, encara que els cursos pensats per dur a terme aquest projecte són els últims de primària, 6è a Catalunya i 4t a Àustria, podria ser que el ritme de les sessions fos massa alt, i que s'hagués de fer pauses per fer que els infants reflexionessin sobre el que estan fent o debatessin amb el seu grup, de manera que assimilessin millor els conceptes treballats.
5. Referències
Bundesgesetzblatt. (2024). Bundesgesetz über die Einführung von Prüfungen für die Eignung von Studienanfängern in Österreich (BGBl. I Nr. 43/2024). Bundeskanzleramt Österreich. https://www.ris.bka.gv.at/NormDokument.wxe?Abfrage=Bundesnormen&Gesetzesnummer=10009275&Artikel=&Paragraf=&Anlage=1&Uebergangsrecht=
Departament d'Educació. (2022). Currículum d'educació primària: Decret 175/2022. Generalitat de Catalunya. https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/primaria/curriculum-175-2022/